L'aventura dels Vallbona a l'Imperi Romà (eBook)

Roberto Santiago (Autor)

eBook Download: EPUB

2019 | 1. Auflage
248 Seiten
Editorial Cruïlla (Verlag)
978-84-661-4467-4 (ISBN)

Infos

De l'autor i l'il·lustrador dels Futbolíssims, una nova sèrie d'humor: Els Forasters de Temps Els Vallbona viatgen a l'Imperi romà i són venuts com a esclaus al mercat de Numítor. Per primer cop, les circumstàncies separaran la família, i el Tià, convertit en gladiador, haurà de combatre amb les feres del circ August. Una família normal i corrent en un viatge extraordinari pel temps.

Textauszug

Abans de continuar, valdrà més que expliqui com he arribat fins aquí.

No visc pas a l’època de l’Imperi romà, jo.

Ni vaig cada tarda al circ August.

En realitat, soc d’un poble de la província de Barcelona: Badia del Vallès.

El que passa és que...

Ho diré sense embuts:

He viatjat a través del temps.

Ja sé que pot semblar una mica estrany.

Però és la veritat.

Ni jo mateix no ho acabo d’entendre.

Va ser un dia que vaig anar al supermercat més gran del barri, que es diu Dues Torres, acompanyat del meu pare, els meus germans i les meves veïnes. I mentre en sortíem amb unes bicicletes que acabàvem de comprar, de cop i volta ZAS.

Es va girar una tempesta amb llamps i trons.

Tot va passar molt de pressa i, sense saber com, vam entrar en un forat negre i vam caure en el buit.

De seguida vam aparèixer en un poblat de l’Oest, on vam viure un munt d’aventures.

Al cap de poc hi va haver una altra tempesta i vam viatjar a un regne de l’edat mitjana, on va anar de poc que una colla de dracs no ens liquidés.

Ja ho sé, és una cosa increïble que no té lògica. Però és la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.

Tot això que ens ha passat, de viatjar a través del temps i l’espai, està relacionat amb les tempestes elèctriques i els llamps. Però encara no acabo d’entendre’n el com ni el perquè.

El cas és que el meu pare, que és el Sebastià, i el meu germà Santi, la meva germana Susanna, la meva veïna Maria del Carme, la seva filla Maria i jo mateix, anem fent salts en el temps i apareixent en llocs i èpoques diferents.

Espero que tard o d’hora puguem tornar a casa.

Trobo a faltar moltes coses.

Fa uns quants dies, mentre provàvem de trobar el camí de tornada, vam tornar a ficar-nos sota una altra tempesta i ZAS.

ZAS vol dir un altre forat negre.

Aquesta vegada anàvem tots a cavall.

En fi, tots llevat de ma germana petita, que anava dalt d’un estruç. Ja sé que tampoc no és una cosa gaire normal, que una noia cavalqui un estruç, però és que res del que ens passa últimament no és gaire normal.

Anàvem tots sis al galop, sota el cel negre cobert de núvols, empaitant una tempesta, quan de sobte ens va caure un llamp molt a la vora.

Tot va quedar il·luminat.

El terra que trepitjàvem va desaparèixer de sobte.

Vam entrar en una mena de buit sense fons.

Vam caure.

Vam caure.

I vam continuar caient...

Fins que tot d’un plegat...

Vam aparèixer al mig d’una vall enorme, sota la claror del sol.

Al voltant no es veia res més que la terra desèrtica i uns turons.

–On som? –va demanar la Maria del Carme.

–Hummmmm –va replicar el pare, fent córrer els ulls per l’horitzó–. Diria que..., pel color del cel... i per aquesta terra tan seca..., em sembla que podríem ser a qualsevol lloc, francament.

La Maria i jo érem dalt d’un cavall blanc molt gros. Ella se m’agafava a la cintura i jo tenia les regnes a la mà.

Ara que havia après a muntar, em semblava la cosa més guai del món. Quan tornés a Badia, si és que mai hi tornàvem, potser podria ensenyar-ne als meus companys de l’escola. Tot i que, ben mirat, a Badia del Vallès no hi ha gaires cavalls, que diguéssim.

–A quina època hem viatjat, aquesta vegada? –va preguntar la Susanna, arrapada al coll de l’estruç.

–Guaiteu! –va exclamar el pare, assenyalant un ocell que volava per sobre dels nostres caps amb les ales esteses–. És preciós! Quines ales més grosses, i quin bec més maco i vermell! I sí que... si que passa a prop...!

En un batre d’ulls, l’ocell es va abraonar sobre el pare, que va mirar de protegir-se amb totes dues mans.

–Auxili! M’ataca un ocellot! –va cridar.

–Vinga, Sebastià, no siguis exagerat –va dir la Maria del Carme–. Segur que només vol jugar... Ocellet, vine aquí, maco...

Dit i fet.

Aquella au es va abatre aleshores sobre la Maria del Carme, tot obrint les ales i ensenyant dues potes amb unes urpes d’allò més punxegudes.

–Aaaaaaaaaaaaai, que m’ataca! –va cridar ella.

I de l’ensurt va caure del cavall.

–Que t’has fet mal? –va preguntar el pare, espantat–. És que no et pots fiar pas de les aparences...

L’ocell va tornar a remuntar el vol.

I aleshores el terra va començar a tremolar.

Era un soroll espantós.

Trontollava tot.

–És un terratrèmol? –va preguntar la Maria.

–Un huracà?

–Un altre forat negre?

Res de tot això.

Eren...

Sis mil soldats romans caminant tots alhora!

Una legió romana completa, amb els escuts, els cascos i les llances!

Van aparèixer a dalt del turó, amenaçadors.

Avançaven en formació, a grans gambades fermes, tots alhora.

PLAM

PLAM

PLAM

A cada pas, la terra tremolava.

Venien de dret cap a nosaltres, que no gosàvem bellugarnos.

Darrere d’ells, dalt d’un gran cavall negre, va aparèixer el que semblava el capitost: un home amb una mena d’armadura de plaques d’acer i un casc guarnit amb plomes vermelles enormes. Tenia un nas de lloro descomunal; feia l’efecte que et podia atacar i tot, amb aquella nàpia.

L’escortaven una dotzena de genets armats fins a les dents. Un que duia una barba negra i espessa va dir a crits:

–Deixeu pas a la legió romana! Agenolleu-vos davant l’insigne cònsol Flavi Pius Galba Cassi Septimi Vitel·li, per altre nom el Falcó de Roma!

Ens vam mirar sense saber ben bé com reaccionar.

–Què fem? –vaig preguntar en veu baixa–. Ens agenollem?

–Jo no em penso agenollar davant del nàpies aquest –va replicar ma germana petita–. Per més soldats i noms que tingui.

Sense deixar d’avançar cap a nosaltres, el cònsol va aixecar el braç, i l’ocell que havia atacat el pare feia un moment, va anar directe a posar-se al braçalet de cuir negre que duia. En veure’ls junts, era evident que aquella bèstia i el cònsol s’assemblaven força.

Vaig entendre que era un falcó.

Els milers de soldats continuaven acostant-se amb passos contundents.

PLAM

PLAM

PLAM

El de la barba va desembeinar l’espasa i va tornar a cridar:

–Agenolleu-vos davant el Falcó de Roma o prepareu-vos per morir!

El pare ens va dir:

–Au, vinga, tots de genolls, que encara ens ficarem en un embolic.

–Ai, Sebastià! Em sembla que cada cop la cosa va pitjor, amb tot això dels viatges pel temps! –va lamentar-se la Maria del Carme.

El meu germà Santi va remugar alguna cosa, i es va agenollar a contracor.

–Doncs apa, a terra –va dir la Maria del Carme, baixant del cavall–. Quin remei.

En un tres i no res estaven tots agenollats.

Tots llevat de mi.

Fins i tot ma germana Susanna.

–Però que no deies que no et volies agenollar, tu? –vaig fer.

–Sí, d’entrada no ho volia fer... –es va excusar–, però si cal triar entre agenollar-se o morir, la cosa està molt clara.

Jo era l’únic que continuava dalt del cavall.

–Tià, ara no és el moment de fer el valent –em va dir el pare, tot nerviós–. Baixa ara mateix.

–Que no és això –vaig protestar–. És que se m’ha enganxat el peu.

Era la veritat.

No tenia cap intenció de desobeir els romans, i no m’importava gens ni mica agenollar-me davant del cònsol.

Però és que no ho podia fer!

Se m’havia enganxat el peu a la corretja del cavall i no podia desmuntar.

Els qui no s’hi hagin trobat mai poden pensar que no n’hi ha per tant. Però no és tan senzill com sembla, baixar d’un cavall enorme amb un peu enganxat a la brida, o com es digui.

Els milers de soldats ja eren molt a la vora. Els teníem pràcticament a sobre.

Es van aturar tots alhora, a pocs metres de nosaltres. En perfecta formació. Van sonar trompetes. I, a l’acte, diverses columnes de soldats van obrir-se per deixar passar els genets.

Al capdavant de tots hi anava el cònsol, amb el falcó arrapat al braçalet.

El pare, de genolls, va...

Produkt-Details

• Erscheint lt. Verlag: 31.10.2019
• Reihe/Serie: Els Forasters del Temps
• Verlagsort: Boadilla del Monte
• Sprache: Catalan
• Themenwelt: Kinder- / Jugendbuch ► Kinderbücher bis 11 Jahre
• Themenwelt: Kinder- / Jugendbuch ► Spielen / Lernen ► Abenteuer / Spielgeschichten
• Schlagworte: Amistad • Literatura de aventuras • Literatura de humor • primer amor • viajes en el tiempo
• ISBN-10: 84-661-4467-6 / 8466144676
• ISBN-13: 978-84-661-4467-4 / 9788466144674