Disbarats emocionals (eBook)

Ja n'hi ha prou!

Eva Bach (Autor)

eBook Download: EPUB

2025
144 Seiten
Plataforma (Verlag)
9791387568047 (ISBN)

Infos

Algú ho havia de dir, i qui millor que una de les pedagogues més reconegudes del nostre país. Eva Bach alça la veu per advertir-nos del caos que impera en l'àmbit de les emocions, on actualment influencers i gurús, sovint sense titulació o experiència, propaguen tot tipus de consignes i receptes, moltes vegades mancades de fonament, que distorsionen la visió de les emocions, ens impedeixen entendre-les i atendre-les sanament, i fan que continuem sent societats emocionalment malaltes o immadures. Per prevenir-nos, l'Eva identifica diferents «educacions emocionals» que ni eduquen ni són sanes, i desfà trenta malentesos i disbarats que circulen temeràriament i a tota velocitat per les xarxes socials. Eva els dona la volta, un per un, i ens ofereix una brúixola brillant, delicada i molt necessària, amb les claus per a una transmissió i un creixement emocional sans, «perquè les teves emocions t'inspirin, i no t'enganyin ni et manipulin».

Eva Bach Cobacho (Manresa, 1963) és llicenciada en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, pedagoga, mestra, conferenciant, formadora de formadors, professora de postgraus universitaris, mare i àvia. Ha estat una de les pioneres en la introducció de l'educació emocional en els àmbits educatiu i familiar. És patrona de la Fundació Joviat, assessora pedagògica i formadora del Govern de Navarra, i membre del Consell Assessor de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Col·labora en mitjans de comunicació. És autora de diversos llibres publicats a Plataforma Editorial. Ha estat nomenada ambaixadora de Manresa, la seva ciutat natal.

Textauszug

12 maneres equivocades d’entendre i atendre les emocions

Fins fa poc, les principals diferències en la manera d’entendre i d’atendre les emocions i l’educació emocional eren les que es donaven entre un enfocament de tipus més marcadament cognitivoconductual, d’una banda, i un enfocament més humanista, de l’altra. Personalment, sempre m’he sentit més en sintonia amb plantejaments humanistes, tot i que he considerat i he valorat igualment aquells de caire cognitivoconductual.

Aquestes dues tendències es van aplegar i poder observar en un dels primers grans moviments que van impulsar l’educació emocional al nostre país: el I Congrés Nacional d’Educació Emocional, que va tenir lloc a Barcelona l’any 2000. Malgrat les diferències, ambdues visions coincideixen en dos aspectes cabdals: totes dues tenen sòlides arrels en les diverses disciplines del saber de les quals es nodreixen l’educació i la criança (pedagogia, psicologia, filosofia, biologia, sociologia, literatura, etcètera) i totes dues han tingut sempre en compte les descobertes científiques sobre les emocions. A més, han promogut la recerca rigorosa i l’avenç en aquest àmbit, fins i tot en alguns casos de manera conjunta i complementària. Les discrepàncies que es produeixen entre elles en algunes qüestions, més que un motiu de discòrdia o confusió, serveixen per evidenciar la complexitat de les dimensions socioemocionals i esdevenen enriquidores.

Actualment, degut en gran mesura a l’accés massiu a les xarxes socials i al nou marc de referència que configuren, estan irrompent una infinitat «d’educacions» i criances emocionals al marge de tradicions acadèmiques reconegudes, mancades de fonts contrastades i referents clars i desvinculades d’estudis, de recerques empíriques o de treballs de camp. En elles s’hi barregen idees de tota mena i procedència, i, com dèiem, s’incorre en simplificacions, generalitzacions, equívocs, distorsions, falsedats i fins i tot en autèntics disbarats.

He identificat un total de dotze tipologies desencaminades o desvirtuades de transmissió, de criança o d’educació emocional, que exposaré a continuació. No són, però, les úniques; de ben segur que n’hi ha algunes més. Tot i que són diferents, tenen algunes semblances i punts de contacte. Totes tenen prou ganxo i atractiu per passar per bones i veritables, encara que en molts casos no ho siguin.

Per això és vital que aprenguem a identificar-les i evitar així que continuïn propagant visions errònies, reduccionistes o esbiaixades de les emocions. Malgrat que, aparentment, pot semblar que les acullin i les comprenguin, només les tapen, les reprimeixen, les invaliden, les manipulen o les volen canviar de maneres automàtiques, instantànies o impossibles, sobretot pel que fa a aquelles emocions que consideren «negatives», una denominació que no comparteixo, ja que m’estimo més anomenar-les ingrates, incòmodes, difícils, desplaents, pertorbadores o doloroses.

Les següents són les dotze tipologies desencaminades o males pràctiques de transmissió i d’educació emocional que trobareu explicades a continuació:

1. Analgèsica
2. Antiemocional
3. Profilàctica
4. Mr. Wonderful
5. Fast food
6. A base de tips o receptes
7. Domesticadora
8. Saltimbanqui
9. Ultracientífica o cientifista
10. Ultrasistèmica i antisistèmica
11. Emotionalwashing
12. Mode influencer

1. Transmissió o educació emocional analgèsica

La transmissió o l’educació emocional analgèsica fa segles que dura. De fet, la transmissió emocional tradicional havia estat clarament així. La nova educació emocional que sorgeix a partir dels anys noranta s’hi ha contraposat, i d’aquí ve que l’analgèsica sigui una tipologia menys present a les xarxes socials. De tota manera, això no vol dir que estigui superada; la tenim tan interioritzada que funciona com un automatisme i la seguim practicant molt, malgrat que ara sabem que no és saludable.

El seu propòsit principal és anestesiar les emocions doloroses. Es tracta de resguardar-nos i protegir els infants i adolescents de qualsevol tipus d’angúnia o aflicció. Així, es recorre al que calgui per tal d’aconseguir-ho, des de no parlar de dols i tristors fins a la distracció, l’evasió, l’activitat constant, la sobreprotecció, la desatenció o invalidació del món interior, la projecció cap enfora o la medicació, que segueix una línia ascendent exorbitant. El consum de pastilles per evitar el malestar emocional és astronòmic i va en augment.

La finalitat sempre és evitar el dolor emocional. Algú es pot preguntar quin mal hi ha a voler evitar-lo. Doncs el mateix que hi hauria a voler evitar sempre i a l’instant tot tipus de dolor o malestar físic. Tant l’un com l’altre poden ser símptomes de problemàtiques o disfuncions més profundes, de manera que prendre’ns un calmant cada vegada que ens fa mal alguna cosa no és una solució bona, segura ni definitiva. Hi ha ferides i dolències físiques o orgàniques que no poden ser «adormides» sistemàticament, que han de ser tractades, i que no sols no es curen ni cicatritzen soles, sinó que el fet d’anestesiar-les o desatendre-les pot cronificar-les o agreujar-les, amb terribles conseqüències en alguns casos.

En aquest sentit, amb el dolor emocional passa igual que amb el físic. No atendre’l pot comportar greus perjudicis. Ho estem veient amb l’augment actual de trastorns mentals, alimentaris i de comportaments autolesius en infants i adolescents. En molts casos, el seu significat és altament simbòlic, perquè expressen deserts emocionals interiors, soledats profundes, pors existencials silenciades, ferides de l’ànima, necessitats afectives i de vinculació no ateses adequadament, que van creixent inadvertidament, a l’ombra, i que esclaten quan ja són greus. El que hem d’evitar no és el malestar o el dolor, que a voltes són inevitables, sinó que s’enquistin i derivin en trastorns, i això requereix abordar-los i no anestesiar-los.

2. Transmissió o educació emocional antiemocional

Pot sonar estrany que hi hagi transmissions o educacions emocionals antiemocionals, però n’hi ha. L’anterior, l’analgèsica, és antiemocional. De fet, ho són totes les que menystenen determinades emocions i s’encaminen a combatre-les. Aquesta tipologia de transmissió o criança emocional vol foragitar les denominades «emocions negatives» de la manera que sigui.

De tota manera, mentre que l’educació emocional analgèsica anterior volia evitar sobretot la tristesa i el dolor emocional, aquesta, l’antiemocional, pretén eliminar la por, la ràbia i totes les emocions que es derivin d’aquestes dues, i fins i tot determinades maneres de viure i d’expressar l’amor, l’alegria i similars. Una altra gran diferència entre elles és que l’analgèsica aplica estratègies d’evitació que ignoren o silencien les emocions doloroses o ingrates d’entrada. No se’n parla i s’ha acabat. En canvi, l’antiemocional no les defuig; les aborda, però amb el propòsit d’invalidar-les, censurar-les o canviar-les per altres de signe contrari. Per exemple, pretén substituir al més aviat possible la tristesa per alegria, la ràbia per calma, l’ansietat per confiança, la por per valentia, etcètera, com si això pogués ser automàtic i fos sempre possible.

L’educació emocional antiemocional la podem reconèixer perquè utilitza missatges precedits pel «no»: no tinguis por, no ploris, no t’enfadis, no et preocupis; o bé missatges que et conviden a desfer-te d’aquestes emocions: deslliura’t de l’ansietat, de la por, de la ràbia, de la tristor, viu sense por, sense ansietat, etcètera. Per això, recorre a estratègies parcials que actuen només en l’àmbit mental, com ara arguments racionals i consignes verbals, o bé se cenyeix exclusivament al moviment corporal i a exercicis físics, que no tenen en compte el psiquisme o el sentir intern de la persona, o fins i tot el contravenen.

Atès que transformar o transcendir les emocions ingrates és un desig i un objectiu absolutament natural i lícit, és molt fàcil caure en una transmissió emocional antiemocional si no hi ha una comprensió profunda de l’estructura intrapsíquica de la persona i una acceptació de la vulnerabilitat humana. Hi ha escoles i abordatges psicoterapèutics obsessionats a canviar, per exemple, la ràbia per gratitud, quan el primer que cal fer davant la ràbia és reconèixer-la i acceptar-la. El més sa, quan persisteix, és la nostra pròpia autocompassió humil pel fet de sentir ràbia en lloc de l’amor o la gratitud que desitjaríem sentir. Ser capaç d’acollir-la, per ingrata que sigui, és honest i bondadós i sol tenir efectes mitigadors.

3. Transmissió o educació emocional profilàctica

Aquesta tercera tipologia es caracteritza per un plantejament exclusivament preventiu de la transmissió i de l’educació emocional. El seu propòsit principal és evitar tota mena de risc, conflicte o pertorbació interna. Entén l’educació emocional com una eina de prevenció específica de qualsevol contrarietat o malestar emocional.

Per descomptat que la transmissió emocional ha de tenir un vessant preventiu i actuar com un factor de protecció de trastorns, pertorbacions i conflictes. Però no s’ha de centrar únicament ni primordialment en la prevenció. L’accent s’ha de posar en promoure la salut més que en evitar la «malaltia», en afavorir una vivència emocionalment saludable més que en...

Produkt-Details

• Erscheint lt. Verlag: 22.1.2025
• Verlagsort: Barcelona
• Sprache: Catalan
• Themenwelt: Geisteswissenschaften ► Psychologie ► Allgemeine Psychologie
• Schlagworte: desenvolupament emocional • dubte • educació • Internet • Mentida • RISC • Salut mental • xarxes socials
• ISBN-13: 9791387568047 / 9791387568047